Hola a totes les persones que estiguen al meu blog i moltes gràcies per veure-lo! 

Aquest blog està dedicat a Joan Roís de Corella, un gran poeta que va fer honor a la llengua valenciana i va decidir escriure els seus poemes en aquesta mateixa.

Joan Rois de Corella va ser un poeta, cavaller i sacerdot del segle XV, nascut a València o a Gandia, no es sap clarament, i va escriure les seues obres en valencià.  En el seu llegat literari, tant en prosa com en vers, es troben obres de temàtica religiosa, com es normal per la seua condició de sacerdot, però també de temàtica amatoria i d'altres temes. Amés, es deixen notar els indicis de la cultura i erudició del renaixement.

Hui és el 700º aniversari de la mort de Ramon Llull, un dels autors més importants de la nostra llengua catalana.

Mallorca ja està de ple en la celebració de l'Any Ramon Llull. L'objectiu d'aquests dotze mesos de commemoracions és donar a conèixer la figura i obra del filòsof més universal. El bisbe de Mallorca, Javier Salinas, va resumir que la missió és "recuperar la memòria" del beat mallorquí i posar "carn i ossos" al missioner. La Plaça Major va ser ahir l'emplaçament escollit per donar el seus a l'Any Llull ja que va ser el lloc on en 1232 va néixer l'escriptor prolífic que compta amb 280 obres, segons l'edició elaborada amb motiu de la seva canonització. El mateix Salines ha desitjat que aquest any jubilar concedit pel papa Francisco sigui "molt profitós" i ha confiat que arribi el moment en què el Summe Pontífex declari a Llull com "doctor de l'Església".

"Aquest any jubilar té com a finalitat recordar al beat com un home de fe". Per això, l'Església de Mallorca, les institucions, nombroses entitats i la societat civil s'han proposat donar a conèixer la figura d'aquest místic organitzant nombroses activitats, que "propagaran la vida i obra de Ramon Llull tant des del punt de vista filosòfic com de l'experiència de la fe ". Després d'aquestes paraules de Salines, va arrencar la desfilada festiu cap a la Basílica de Sant Francesc sota el so de les xeremies i lluint els estendards del 700 aniversari de la mort del missioner. Un cop al temple, Javier Salinas costat dels altres sis bisbes que van participar en l'obertura de l'Any Llull van visitar la capella on descansen les restes del beat per encendre set espelmes i dipositar un ram de flors en la seva memòria. En aquesta inauguració de l'any jubilar van participar el secretari de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, monsenyor Lluís F. Ladària; l'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol; el bisbe de Girona, Francesc Pardo; el de Oriola-Alacant, Jesús Murgui; el de la Seu d'Urgell, Joan Enric Vives i l'administrador diocesà de Menorca, Gerard Villalonga.

Tot seguit va començar una solemne eucaristia amb la qual oficialment arrencava aquest any lul·lià i ho va fer amb la signatura del decret per part del bisbe Salinas. La missa, que va ser oficiada per monsenyor Ladària, va comptar amb la concelebració d'uns vuitanta sacerdots i frares. Durant l'homilia, el secretari de la Congregació per a la Doctrina de la Fe va llegir un fragment del llibre Amic e Amat, "un dels punts culminants de la producció literària" de l'escriptor venerat.

Música medieval

La música del mestre Jordi Savall, l'orquestra Hespèrion XXI i la Capella Reial de Catalunya va posar el punt final a la inauguració de l'Any Llull. L'homenatge de Savall al beat mallorquí va arribar en forma de sirventès i danses profanes de trobadors, trobadors i joglars. Sota el títol Temps de conquestes, de Diàleg i d'Conhort, el polivalent músic va traslladar als presents en l'atapeïda basílica a l'època de Ramon Llull. Melòmans i lul·lians van emprendre un viatge 700 anys enrere amb les músiques religioses i medievals més representatives del moment. Les melodies orientals d'origen àrab o jueu van recordar amb emoció i bellesa els moments més importants de la vida de l'intel·lectual, els seus viatges i els fets històrics més rellevants de la seva època. Es van interpretar peces de Raimon de Miraval com Aissi cum esgenser Pascors o Ductia, cançó que va servir per interpretar el naixement de Llull en 1232. També van omplir el temple creacions de Pèire Cardenal o Bernat de Ventadorm.

"Ramon Llull estimava profundament l'art del cant, moltes de les seves poesies estaven pensades per ser cantades", va afirmar Savall en la presentació del concert, un recital que va comptar amb l'actriu Sílvia Bel i Jordi Boixaderas com a oradors. Les veus dels contratenors Pascal Bertin i David Sagastume; la cantant Waed Bouhassoun; el baix  Carnovich; la soprano Maria Cristina Kiehr;els tenors Víctor Sordo i Lluís Vilamajó i el baríton Furio Zanasi van fer les delícies dels presents en un recital que va arrencar rememorant la Mallorca musulmana de 1200 amb la dansa Mawachah Ja man Laibd Bihi Chamoulo. Fanfara va servir per recordar la conquesta de Mallorca el 1229 per part de Jaume I i Ductia per rememorar el naixement del gran protagonista d'acte, una figura que va congregar a la basílica a nombroses autoritats com el conseller de Presidència, Marc Pons, el vicepresident insular de Cultura, Francesc Miralles o el titular de Cultura de Cort, Miquel Perelló.L'expresident del Govern José Ramon Bauzá i l'anterior presidenta del Consell, Maria Salom tampoc van voler perdre l'obertura de l'Any Llull, una festa que va acabar amb una merescuda ovació del públic al mestre Savall amb la seva meravella de concert

Joan Roís de Corella va nàixer al denominat segle d'or valencià, un període històric que abasta gairebé tot el segle XV i que aporta les millors obres literàries en valencià de l'època. Aquest segle d'or parteix d'una situació en la qual la literatura en llengües romàniques era fonamentalment trobadoresca i medieval, i on la prosa no havia encara madurat en cap llengua romànica. Al final d'aquest segle d'or, la llengua catalana aconsegueix la seua maduresa literària, deslligant la poesia de provençalismes i la prosa de llatinismes (exceptuant-ne allò que s'anomenaria la valenciana prosa), i que a la fi va constituir la base de la literatura catalana, no sols dels segles posteriors sinó també del procés de recuperació literària de la Renaixença i de l'estàndard de la llengua (gramàtica i lèxic) adoptat al segle XX.. En aquest període es poden incloure obres tan famoses com "Lo somni", de Bernat Metge (es pot dir que aquesta obra marca l'inici del segle), "Tirant lo Blanc", de Joanot Martorell, "L'espill", de Jaume Roig, o "Vita Christi", de Isabel de Villena