Joan Roís de Corella va nàixer al denominat segle d'or valencià, un període històric que abasta gairebé tot el segle XV i que aporta les millors obres literàries en valencià de l'època. Aquest segle d'or parteix d'una situació en la qual la literatura en llengües romàniques era fonamentalment trobadoresca i medieval, i on la prosa no havia encara madurat en cap llengua romànica. Al final d'aquest segle d'or, la llengua catalana aconsegueix la seua maduresa literària, deslligant la poesia de provençalismes i la prosa de llatinismes (exceptuant-ne allò que s'anomenaria la valenciana prosa), i que a la fi va constituir la base de la literatura catalana, no sols dels segles posteriors sinó també del procés de recuperació literària de la Renaixença i de l'estàndard de la llengua (gramàtica i lèxic) adoptat al segle XX.. En aquest període es poden incloure obres tan famoses com "Lo somni", de Bernat Metge (es pot dir que aquesta obra marca l'inici del segle), "Tirant lo Blanc", de Joanot Martorell, "L'espill", de Jaume Roig, o "Vita Christi", de Isabel de Villena